Denunciamos el infumable documento LIBERTICIDA para la familia y que solo podemos tildar de FASCISTA... ¡y que nos perdonen los fascistas! (en catalán):

 Esborrany del Decret xx/xxxx, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’estructura i l’organització de l’orientació educativa en els centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics a les Illes Balears

 

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació al seu preàmbul exposa la idea que l’educació és el mitjà més adequat perquè infants i joves construeixin la seva personalitat, desenvolupin al màxim les seves capacitats, conformin la seva pròpia identitat personal, i configurin la seva comprensió de la realitat. Aquesta Llei també planteja com a repte aconseguir que tots els ciutadans puguin rebre una educació i una formació de qualitat, sense que aquest bé quedi limitat només a algunes persones o a determinats sectors socials. Per això, en el seu títol preliminar, posa de manifest els principis en què s’inspira el sistema educatiu, que són entre d’altres: la qualitat de l’educació per a tot l’alumnat; l’equitat, que garanteixi la igualtat de drets i d’oportunitats; la no discriminació i la inclusió educativa; la flexibilitat per adequar l’educació a la diversitat d’aptituds, interessos, expectatives i necessitats de l’alumnat; l’orientació educativa i professional dels estudiants; i la participació de la comunitat educativa en l’organització, el govern i el funcionament dels centres docents.

 

El títol II d’aquesta Llei fa referència als grups d’alumnes que requereixen una atenció educativa diferent de l’ordinària, perquè presenten alguna necessitat específica de suport educatiu, i encomana a l’Administració educativa l’establiment dels procediments i recursos necessaris per identificar aviat aquestes necessitats, així com una distribució adequada i equilibrada de l’escolarització d’aquest alumnat en centres públics i privats concertats. Correspon també a l’Administració educativa dotar els centres dels recursos necessaris per atendre adequadament aquest alumnat. Els criteris per determinar aquestes dotacions han de ser els mateixos per als centres públics i per als privats concertats.

 

Atès que l’assumpció de competències en matèria educativa possibilita el desenvolupament de la Llei Orgànica d’Educació (LOE), la publicació d’aquest Decret suposa l’oportunitat de dissenyar i regular la resposta educativa pel que fa a l’atenció a la diversitat i a l’orientació educativa, tenint en compte les condicions socioculturals i les característiques pròpies d’aquesta Comunitat Autònoma.

 

En la redacció d’aquest Decret s’han tingut presents una sèrie de normes no educatives materialment, com a referències inspiradores i de compliment necessari, com la Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids, la Llei orgànica 5/2000 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, desenvolupada al Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors; la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat; i la Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral de l’atenció i dels drets de la infància i l’adolescència de les Illes Balears. Així mateix, respecte a la normativa educativa pròpia de les Illes Balears, aquest Decret és un complement d’altres disposicions vigents com els decrets dels currículums dels diversos ensenyaments, el Decret 71/2008, de 27 de juny, que estableix el currículum de l’educació infantil, el Decret 72/2008, de 27 de juny, que estableix el currículum de l’educació primària, el Decret 73/2008, de 27 de juny, que estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria, i el Decret 82/2008, de 25 de juliol, que estableix el currículum del batxillerat.

 

La diversitat és una característica intrínseca dels grups humans. Per això, en tant que realitat social i educativa ha de ser considerada en si mateixa un element enriquidor i no un factor de desigualtat. L’objectiu d’aquest Decret és establir i regular la resposta educativa a la diversitat de l’alumnat sota els principis de qualitat, d’equitat, d’integració i d’inclusió, desenvolupant un marc normatiu propi de les Illes Balears que sigui hereu d’experiències contrastades i adequat a les condicions socioculturals de les nostres illes.

 

En els grups educatius existeix una variabilitat natural que ha de trobar una resposta educativa de qualitat al llarg de tota l’escolaritat, més enllà de la visió que associa el concepte de diversitat exclusivament a col·lectius que tenen aquestes peculiaritats que requereixen el diagnòstic i l’atenció de professionals especialitzats. Per això, aquest Decret estableix i regula les mesures generals, ordinàries i específiques d’atenció a la diversitat, els aspectes relatius a l’orientació educativa i les seves actuacions, així com la regulació dels recursos humans i materials necessaris que han de fer efectiva l’atenció a la diversitat.

 

La resposta educativa adequada a tots els alumnes es concep a partir del principi d’inclusió, entenent que únicament d’aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots, s’afavoreix l’equitat, i es contribueix a una cohesió social real. L’atenció a la diversitat és una necessitat que abraça totes les etapes educatives i tots els alumnes. És a dir, es tracta de tenir en compte la diversitat dels alumnes com a principi, i no com una mesura que correspon a les necessitats d’uns quants. No obstant això, en el títol II de la Llei dedicat a l’equitat en l’educació i a la compensació de desigualtats en l’educació, es té en compte que hi ha determinats alumnes amb necessitat específica de suport educatiu: pel fet de presentar necessitats educatives especials; per dificultats d’aprenentatge; per les seves altes capacitats intel·lectuals; per haver-se incorporat tard al sistema educatiu; o per condicions personals o d’història escolar.

 

En aquest Decret s’assumeix el repte d’una educació en igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat, la qual cosa implica la identificació de les seves necessitats al més aviat possible, per iniciar l’atenció educativa que pugui requerir de manera immediata i integral. La finalitat és la següent: que, amb el reconeixement de totes les seves potencialitats i aportacions, i en aplicació de les mesures necessàries, comptant amb la participació del conjunt de la comunitat, tots els alumnes puguin assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats personals i, en tot cas, els objectius i competències bàsiques establertes amb caràcter general per a tot l’alumnat.

 

Per tant, és necessari atendre la diversitat de l’alumnat i contribuir de manera equitativa als nous reptes i dificultats que aquesta diversitat genera. Es tracta que tots els centres, tant els de titularitat pública com els privats concertats, assumeixin el seu compromís social amb l’educació i facin una escolarització sense exclusions, i que desenvolupin processos d’ensenyament-aprenentatge adaptats als grups i alumnes, sempre dins dels principis d’autonomia pedagògica. A canvi, tots els centres sostinguts amb fons públics han de rebre per part de les diverses administracions els recursos materials i humans necessaris per complir les seves tasques, aportant alhora el seu compromís i esforç i reflectint-ho al Projecte Educatiu de Centre, que ha de recollir, en una concepció àmplia de l’atenció a la diversitat, un seguit d’actuacions educatives complexes que impliquin no només l’alumnat i el professorat, sinó també les famílies i la comunitat educativa en general.

 

Per atendre totes les necessitats dels alumnes, i més especialment les d’aquells que de manera temporal o permanent presenten necessitats específiques, no són suficients els recursos que l’Administració educativa pot disposar. Per això, i en aplicació del que dicta l’article 72 de la LOE, al llarg d’aquest Decret es fa referència a altres administracions que també tenen responsabilitats amb infants i joves, amb la finalitat que puguin aportar mitjançant acords els recursos dels quals disposin per garantir i satisfer amb qualitat les necessitats d’aquest alumnat.

 

Per desenvolupar tots aquests aspectes, aquest Decret s’estructura en nou capítols. En primer lloc, el capítol I estableix l’objecte i l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret. El capítol II està dedicat als principis generals que han de regir l’atenció a la diversitat, als quals s’ha d’adaptar l’Administració educativa i els centres docents en qualitat d’agents directes i immediats de l’atenció a la diversitat. En aquest sentit, es destaca la importància del Pla d’atenció a la diversitat per tal que cada centre adeqüi la seva intervenció educativa a les característiques i necessitats del seu alumnat. També s’estableixen principis d’actuació envers l’atenció a la diversitat referits a la formació permanent del professorat.

 

El capítol III està destinat a les mesures d’atenció a la diversitat orientades a respondre les necessitats concretes de l’alumnat perquè, d’acord amb les seves capacitats, pugui assolir els objectius i, si és el cas, les competències bàsiques establerts per a les distintes etapes educatives. Estableix, en primer lloc, les actuacions generals que l’Administració educativa, amb la col·laboració d’altres administracions, du a terme per garantir el compliment dels principis educatius de qualitat i d’equitat. A continuació, s’estableixen mesures de suport ordinari definides com a estratègies organitzatives i metodològiques que han de possibilitar l’adequació del currículum sense alteracions significatives al context sociocultural i a les característiques de l’alumnat del centre; també es proposen mesures de suport específic per donar resposta a determinades necessitats després de comprovar que no són suficients les mesures ordinàries previstes. S’estableixen també mesures adreçades a diverses etapes educatives, així com mesures dirigides a l’alumnat d’incorporació tardana, als alumnes amb altes capacitats intel·lectuals, a l’alumnat amb problemes de salut i a l’alumnat amb desavantatge social.

 

El capítol IV tracta les necessitats específiques de suport educatiu (NESE) definint el tipus d’alumnat que necessita una atenció educativa diferent a l’atenció ordinària. Es regula la detecció, la identificació i la valoració de les necessitats específiques per part dels diversos professionals, així com el seguiment de l’evolució de l’alumnat.

 

El capítol V tracta de l’escolarització de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu sota els principis de normalització, inclusió i igualtat d’oportunitats i amb una distribució equilibrada entre els centres sostinguts amb fons públics. Es fa una especial consideració de l’alumnat amb necessitats educatives especials i de l’alumnat d’incorporació tardana.

 

El capítol VI està dedicat als centres d’educació especial i a les unitats educatives amb currículum propi (UECP). Es defineixen els centres d’educació especial com a centres que ofereixen ensenyament a l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), que no poden ser ateses en els centres ordinaris i s’organitzen els ensenyaments que poden oferir aquests centres. Es creen les UECP com a unitats a centres ordinaris per a aquell alumnat que pot desenvolupar capacitats bàsiques de comunicació i d’integració social però que requereix de suports molt especialitzats i d’estratègies educatives molt diferenciades.

 

El capítol VII tracta de l’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que s’ha de regir per la normativa general adaptada als programes específics o a les diverses adaptacions curriculars.

 

El capítol VIII es dedica a l’orientació educativa i als serveis i professionals especialitzats en l’orientació. Es tracta l’orientació dels alumnes com una part de l’acció educativa en el seu conjunt, tenint com a destinataris tant els alumnes com els seus pares o tutors. S’estableixen els serveis especialitzats en orientació com a suport al professorat, als centres i a la comunitat educativa en general, i com a responsables de la detecció, identificació i valoració de les necessitats específiques de l’alumnat. En aquest capítol també es determinen les funcions dels serveis d’orientació.

 

A fi de donar una resposta educativa adequada, el capítol IX regula els recursos humans i materials amb què l’Administració educativa dotarà els centres sostinguts amb fons públics. A més, es preveu assignar una major dotació de recursos a determinats centres per raó de projectes innovadors emmarcats en el Pla d’atenció a la diversitat. També recull la possibilitat d’establir acords i convenis amb altres administracions i entitats, públiques o privades, per tal de poder comptar amb aquells recursos humans i materials, l’especificitat dels quals és necessària per garantir el dret a l’educació i l’accés al currículum .

 

Per tot això, a proposta del conseller d’Educació i Cultura, d’acord amb el Consell Consultiu i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia .......

 

 

 

 

 

DECRET

 

Capítol I

Objecte i àmbit d’aplicació

 

Article 1

Objecte

 

1. Aquest Decret té per objecte establir l’ordenació educativa de l’atenció a la diversitat de l’alumnat, regular-ne la resposta educativa, i establir l’estructura i l’organització de l’orientació educativa.

 

2. L’atenció a la diversitat és el conjunt d’accions educatives que, en un sentit ampli, intenten donar resposta a les necessitats educatives de tot l’alumnat, així com prevenir i atendre les necessitats, temporals o permanents, que requereixen una actuació derivada de factors personals o socials relacionats amb:

 

a) situacions de desavantatge socioeconòmic i sociocultural.

b) condicions que dificulten l’assistència continuada al centre educatiu.

 

c) necessitats especifiques de suport educatiu.

 

3. Les accions educatives d’atenció a la diversitat tenen per finalitat adaptar el procés educatiu a les circumstàncies personals de tot l’alumnat, per aconseguir l’èxit escolar i l’eliminació de les barreres a l’aprenentatge i a la participació.

 

Article 2

Àmbit d’aplicació

 

Aquest Decret és d’aplicació en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics en l’àmbit territorial de les Illes Balears.

 

Capítol II

Principis generals

 

Article 3

Criteris d’actuació

 

1. Tot l’alumnat, amb independència de les seves especificitats individuals o de caràcter social, té dret a una educació adequada a les seves necessitats i característiques. Per això, les mesures d’atenció a la diversitat hauran d’orientar-se a donar resposta a les necessitats educatives de l’alumnat, a l’assoliment dels objectius i, en el seu cas, de les competències bàsiques de les diverses etapes educatives i no podran, en qualsevol cas, suposar cap discriminació que dificulti l’assoliment i la titulació corresponent.

 

2. L’atenció a la diversitat s’ha de regir pels principis de qualitat, equitat, igualtat d’oportunitats, normalització, integració i inclusió, igualtat entre dones i homes, i compensació educativa; i ha de garantir l’ accessibilitat universal i la cooperació de la comunitat educativa.

 

3. L’actuació educativa en referència a l’atenció a la diversitat ha de:

 

a) Afavorir la inclusió escolar i social. Les actuacions han de tenir com a referent essencial la necessària normalització de les diferències en el context de l’aula i del centre, el respecte a aquestes diferències i l’èmfasi en la superació dels obstacles.

b) Inserir-se en l’organització del centre. La resposta educativa a les necessitats de l’alumnat requereix una flexibilitat en la proposta de modalitats organitzatives.

c) Estar inclosa en el currículum. El desenvolupament del currículum per part dels centres ha d’afavorir el tractament de la diversitat i tenir present la pluralitat que s’aprecia a l’aula.

d) Basar-se en la reflexió conjunta i en la col·laboració entre el professorat i les famílies.

e) Integrar els recursos que li ofereix l’entorn, i al mateix temps obrir i oferir-se a les institucions, famílies i associacions, per enriquir-se mútuament.

 

4. La Conselleria d’Educació i Cultura ha d’establir els procediments i recursos necessaris per identificar, el més aviat possible, amb personal amb la qualificació adequada, les necessitats específiques de l’alumnat. Així mateix, facilitarà la coordinació de tots els sectors que intervinguin en l’atenció a l’alumnat.

 

L’atenció integral a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu s’ha d’iniciar des del mateix moment en què sigui identificada aquesta necessitat, amb independència de l’edat de l’alumnat, i s’ha de regir pels principis de normalització i d’inclusió.

 

5. La Conselleria d’Educació i Cultura ha d’escolaritzar l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu que s’incorpora al sistema educatiu fent una distribució equilibrada entre els centres de cada zona sostinguts amb fons públics.

 

6. La Conselleria d’Educació i Cultura ha de procurar que els centres que tenen característiques particulars o que estan situats a entorns especialment desafavorits no es converteixin en segregadors. Per tant, pot establir mesures generals de compensació, com per exemple donant-los un caràcter preferent per rebre l’atenció de determinats serveis de l’Administració, promocionant i col·laborant en la instauració i el desenvolupament de mesures específiques d’atenció a la diversitat, en la revisió de la dotació de suports i recursos materials i humans, i en la prioritat per rebre formació i fomentant l’estabilitat del professorat.

 

7. Quan la resposta educativa a les necessitats específiques de determinats alumnes sobrepassin l’àmbit de la Conselleria d’Educació i Cultura, aquesta promourà l’establiment d’acords amb les conselleries o administracions públiques competents així com amb les entitats privades i associacions sense ànim de lucre, amb la finalitat de dotar els centres de recursos humans i materials adients i per tal d’afavorir la inclusió educativa i la inserció sociolaboral.

 

8. La Conselleria d’Educació i Cultura ha d’impulsar la tasca de les associacions, federacions i confederacions de pares i mares mitjançant subvencions i ajudes que afavoreixin la realització de projectes destinats a la integració social en general, i de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, en particular, així com altres projectes que afavoreixin actituds de respecte envers la diversitat.

 

Article 4

L’atenció a la diversitat en els centres docents

 

1. Els centres docents, en l’exercici de la seva autonomia pedagògica i de gestió, són els agents directes i immediats de l’atenció a la diversitat. Aquests, en el seu àmbit d’actuació, amb l’objectiu d’aconseguir que l’alumnat arribi a assolir els objectius i competències bàsiques de les distintes etapes educatives, han de:

 

a) Adoptar les mesures generals d’atenció a la diversitat per facilitar l’accés i la permanència en el sistema educatiu del seu alumnat.

b) Seleccionar les mesures de suport ordinari per proporcionar una atenció individualitzada a la diversitat del seu alumnat.

c) Decidir les mesures de suport específic per oferir, a l’alumnat que presenta necessitat específica de suport educatiu, una resposta educativa adequada amb l’objectiu d’assolir el màxim desenvolupament possible de les capacitats.

d) Distribuir l’alumnat en els grups ordinaris, o en qualsevol altre tipus d’agrupament, segons criteris d’heterogeneïtat.

 

2. Les mesures a què fa referència el punt anterior es duran a terme des de la corresponsabilitat, la col·laboració i la cooperació entre els diferents professionals del centre i els agents externs que participen en el procés educatiu. D’aquesta manera es possibilita la detecció i l’atenció integral i coordinada de les necessitats de l’alumnat, l’elaboració de materials específics adaptats i la realització del seguiment i l’avaluació corresponents.

 

3. L’activitat del professorat del centre ha d’anar dirigida a l’assoliment de l’èxit escolar de tot l’alumnat, per tant, cal conèixer i impulsar el potencial de cadascun dels alumnes per assolir-lo, tenint en compte les seves expectatives. La riquesa de la diversitat és, en realitat, una oportunitat i un recurs educatiu per a la inclusió i la participació social. 

 

4. L’assoliment de l’èxit escolar de tot l’alumnat requereix un clima de convivència segur i acollidor que afavoreixi la cohesió de la comunitat educativa i el respecte de les diferències.

 

5. Els centres han de proporcionar als pares/mares o tutors legals l’adequat assessorament individualitzat, així com la informació necessària que els ajudi en l’educació dels seus fills. L’assessorament i la informació s’ha d’adequar a les característiques dels interlocutors. La Conselleria d’Educació i Cultura proporcionarà l’assessorament tècnic que, en el seu cas, pugui ser necessari per dur a terme aquestes actuacions.

 

6. El centres han de proporcionar informació a l’alumne, prèviament a la seva aplicació, de les mesures organitzatives i curriculars que s’adoptin per a la seva atenció individualitzada, de manera adequada a les seves característiques, edat i maduresa.

7. L’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu participarà, amb caràcter general, amb el seu grup de referència en el conjunt d’activitats del centre educatiu.

 

Article 5

El Pla d’atenció a la diversitat

 

1. Tots els principis especificats a l’article 3 han de guiar el contingut del Pla d’Atenció a la Diversitat que cada centre ha d’elaborar dins del marc del Projecte Educatiu de Centre.

 

2. El Pla d’atenció a la diversitat té com a finalitat adequar la intervenció educativa a les característiques i necessitats del seu alumnat. L’elaboració del Pla correspon a l’equip directiu amb l’assessorament dels coordinadors de cicles o dels caps de departament i amb la col·laboració del servei d’orientació educativa. La seva aprovació correspon al claustre de professors a proposta de la Comissió de Coordinació Pedagògica.

 

3. Aquest pla ha d’incloure, com a mínim, els aspectes següents:

 

a) L’anàlisi de les característiques del centre i del seu entorn per a la detecció de necessitats.

b) La determinació d’objectius.

c) Les mesures de suport ordinàries i les mesures de suport específiques que es determinin.

d) L’organització dels recursos humans i materials per desenvolupar les mesures d’atenció a la diversitat.

e) Els principis i l’organització de l’acció tutorial.

f) Un pla d’acollida per facilitar la integració de l’alumnat que s’incorpori al centre procedent d’altres centres docents, d’altres països o que s’escolaritza per primera vegada.

g) L’avaluació i el seguiment del Pla per valorar la seva eficàcia i realitzar les adaptacions de les mesures existents amb l’objectiu d’obtenir la normalització i la inclusió de tot l’alumnat.

 

4. Dins el principi d’autonomia pedagògica i de gestió dels centres, també es poden incloure altres mesures de suport específiques no esmentades en aquest Decret, que hauran de ser autoritzades per la Conselleria d’Educació i Cultura. Si aquestes mesures suposen la necessitat de recursos humans o materials extraordinaris, han d’estar detalladament justificats per ser aprovades.

 

Article 6

Formació del professorat

 

1. La Conselleria d’Educació i Cultura, en col·laboració amb la Universitat, ha de garantir en la formació inicial del professorat una capacitació i uns coneixements apropiats per desenvolupar la seva tasca professional, segons els principis d’actuació de l’atenció a la diversitat.

 

2. La Conselleria d’Educació i Cultura ha d’incloure en els plans anuals de formació permanent del professorat activitats formatives adreçades a la investigació, la preparació o el perfeccionament de l’atenció a la diversitat.

 

3. La Conselleria d’Educació i Cultura ha d’incloure l’atenció a la diversitat en totes les activitats de formació permanent del professorat, des d’un enfocament inclusiu i enriquidor. De la mateixa manera ha de promoure publicacions i investigacions especialitzades a través de les convocatòries oportunes. 

 

Capítol III

Mesures d’atenció a la diversitat

 

Article 7

Actuacions generals

 

Són actuacions generals per a l’atenció a la diversitat totes aquelles mesures que la Conselleria d’Educació i Cultura, amb la col·laboració pertinent d’altres administracions, planifica i du a terme per garantir el compliment dels principis educatius de qualitat i equitat.

 

Les principals actuacions generals per a l’atenció a la diversitat són:

 

a) Totes aquelles mesures que possibilitin la igualtat d’oportunitats a tot l’alumnat i el seu accés i la seva permanència en el sistema educatiu. S’inclouen aquelles que faciliten la prevenció, la detecció i el tractament de l’absentisme en l’ensenyament obligatori.

b) La distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu entre tots els centres sostinguts amb fons públics.

c) Les mesures per garantir l’adequació física i tecnològica dels centres de manera que no existeixi cap barrera d’accessibilitat.

d) Els programes i iniciatives que fomentin l’escolarització primerenca per a tots els alumnes que ho sol·licitin, sense diferències d’origen geogràfic, econòmic o per característiques personals.

e) Les mesures d’ajuda per accedir als serveis complementaris de transport i menjador escolar de manera que l’accés a l’escolarització sigui universal, sense impediments de tipus geogràfic, econòmic, cultural o per condicions personals.

f) Els programes que fomenten la participació als centres d’agents especialitzats en actuacions de caràcter socioeducatiu.

g) Les mesures de suport tècnic i equipaments específics per garantir l’accés al currículum dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.

h) L’articulació de programes i mesures de suport específic i la provisió als centres del recursos i mitjans necessaris per a l’atenció integral de l’alumnat.

i) Els programes de millora de la convivència a l’àmbit escolar.

j) L’impuls de programes generals per a l’adequada transició a la vida adulta.

k) El desenvolupament de mesures d’atenció educativa per a aquell alumnat en edat d’escolarització obligatòria, que per raons de mobilitat permanent dins el territori espanyol o en altres països, no pot assistir regularment a un mateix centre escolar.

 

Article 8

Mesures generals de suport

 

El centre ha d’articular les mesures generals d’atenció a la diversitat, és a dir, totes aquelles accions i estratègies que posa en funcionament i que faciliten:

 

a) L’accessibilitat i la participació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge, garantint l’atenció educativa a tot l’alumnat des dels principis de no discriminació i d’inclusió com a valors fonamentals.

b) La permanència dels alumnes en el sistema educatiu.

c) L’optimització dels recursos i l’aplicació de les mesures de suport necessàries.

d) La coordinació interna i externa, l’adopció d’iniciatives de caràcter socioeducatiu i les accions orientades a la col·laboració del centre amb el seu entorn i amb les famílies, amb especial atenció a les famílies dels alumnes en situació de risc d’exclusió social o d’abandonament escolar.

e) El reforç de l’acció tutorial i orientadora.

 

Article 9

Mesures de suport ordinari

 

1. Són mesures de suport ordinari aquelles estratègies organitzatives i metodològiques que possibiliten l’adequació del currículum, al context sociocultural del centre i a les característiques de l’alumnat, sense fer-ne alteracions significatives.

 

2. Les mesures de suport ordinari tenen com a finalitat proporcionar una atenció individualitzada per tal que tot l’alumnat assoleixi els objectius i, en el seu cas, les competències bàsiques de cada etapa.

 

3. La decisió d’adoptar una o unes determinades mesures de suport ordinari en un grup o en un alumne recau en l’equip docent, juntament amb el cap d’estudis, i si cal, amb l’assessorament del servei d’orientació educativa.

 

4. Els centres docents, amb la finalitat de facilitar l’accessibilitat al currículum, han de realitzar adaptacions curriculars (AC), quan sigui necessari, a fi d’atendre les necessitats de tot l’alumnat. Es consideren mesures ordinàries les adaptacions curriculars no significatives i les d’accés al currículum.

 

a) Les adaptacions curriculars no significatives són aquelles modificacions dels elements del currículum que no afecten el grau de consecució dels objectius generals ni de les competències bàsiques.

 

b) Les adaptacions d’accés són aquelles modificacions que faciliten i possibiliten el desenvolupament curricular i es refereixen als elements organitzatius i als recursos de tot tipus (humans, tècnics, materials...) i a la seva optimització.

 

El referent de l’adaptació curricular són els objectius generals i les competències bàsiques de l’etapa. La seva elaboració, aplicació, seguiment i avaluació és responsabilitat de l’equip docent sota la coordinació del tutor i segons la circumstància es pot comptar amb l’assessorament específic del servei d’orientació.

 

5. Correspon als equips de cicle i/o als departaments didàctics, sota la coordinació dels caps d’estudis, amb l’assessorament dels serveis d’orientació i del personal de suport, la proposta i adopció de models, instruments i materials per realitzar i desenvolupar les AC de qualsevol tipus.

 

6. En la planificació d’atenció a la diversitat els centres docents poden adoptar, a més de les adaptacions curriculars, entre d’altres mesures, el suport en grups ordinaris, agrupaments flexibles i desdoblaments, mesures de reforç i altres programes de tractament personalitzat per a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.

 

7. En l’etapa de secundària obligatòria, els programes que condueixen a l’obtenció del títol de graduat, o els que proporcionen una capacitació professional, són mesures de suport ordinari.

 

8. En els ensenyaments reglats postobligatoris i en els de règim especial s’han de preveure les adaptacions d’accés i les adaptacions curriculars no significatives per a tot l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, a fi que pugui obtenir la titulació corresponent.

 

Article 10

Mesures de suport específic

 

1. Són aquelles actuacions i programes dirigits a donar resposta a les necessitats específiques de suport educatiu a les quals es refereix l’article 19 d’aquest Decret, després de comprovar que no són suficients les mesures ordinàries previstes. 

 

2. Les mesures de suport específic s’entenen com a respostes individualitzades i personalitzades a l’alumnat que requereix una atenció educativa diferent a l’ordinària, per presentar necessitats específiques de suport educatiu. D’aquestes mesures s’haurà d’informar les famílies o tutors legals i deixar-ne constància escrita.

 

3. L’aplicació de mesures i programes de suport específic comptarà amb l’assessorament del servei d’orientació educativa, que col·laborarà amb l’equip educatiu i el personal de suport, en el seu disseny i avaluació.

 

4. L’aplicació de mesures específiques no exclou l’aplicació de mesures ordinàries quan siguin necessàries. Cal donar les respostes educatives més adients a cada situació i a cada moment, evitant associar necessitats específiques a determinades mesures.

 

5. Romandre un curs més en l’etapa d’educació infantil es considerarà una mesura de suport específic per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, en els termes que marca la normativa vigent.

 

6. La Conselleria d’Educació i Cultura ha de regular la implantació de programes socioeducatius destinats a l’alumnat en situació de risc personal o social, amb mesures de protecció o de reforma, o bé a l’alumnat per al qual resultin insuficients les distintes mesures d’atenció a la diversitat adoptades. Aquests programes poden suposar mesures d’escolarització compartida entre els centres ordinaris i altres institucions i/o entitats, en qui es podran establir protocols de col·laboració.

Article 11

Adaptacions curriculars significatives

 

1. Són adaptacions curriculars significatives (ACS) aquelles que s’aparten de manera substancial o significativament dels elements del currículum i, per tant, afecten al grau de consecució dels objectius establerts a cada etapa i, en el seu cas, de les competències bàsiques. Les adaptacions curriculars significatives es consideren una mesura de suport específic.

 

 2. La Conselleria d’Educació i Cultura regularà els criteris i procediments per a la realització de les adaptacions curriculars significatives.

 

3. Les adaptacions curriculars significatives es poden realitzar a l’educació bàsica per als alumnes amb necessitats educatives especials.

 

4. També es poden realitzar, de manera temporal en l’educació bàsica, amb l’alumnat d’incorporació tardana en el cas de desconeixement de les dues llengües oficials que els ha de permetre l’accés al currículum, i/o amb alumnat que té un desfasament curricular de dos o més cursos i un nivell de competència que no li permet assolir els objectius de l’etapa.

 

5. La decisió d’aplicar una ACS ha d’estar avalada pel servei d’orientació educativa del centre, prèvia avaluació psicopedagògica realitzada amb la col·laboració corresponent del professorat, o prèvia avaluació inicial dels alumnes d’incorporació tardana, en aquest cas, per un període limitat.

 

6. Quan s’adopta la mesura de realitzar adaptacions curriculars significatives, les famílies o tutors legals hauran d’estar sempre informats de l’abast d’aquesta mesura, i especialment en els canvis d’etapa i de centre, de la qual cosa es deixarà constància escrita.

 

7. Les ACS es concretaran a la programació d’aula a partir de la programació didàctica. S’han de reflectir a un document específic que formarà part de l’expedient acadèmic de l’alumne.

 

Article 12

Mesures a la formació professional i als ensenyaments de règim especial

 

1. A l’àmbit de la formació professional, per a l’alumnat amb necessitats especifiques de suport educatiu, l’ensenyament i l’avaluació es faran amb metodologies inclusives i adaptades a les característiques de l’alumnat. Per tant, els centres han de comptar amb mesures i instruments de suport i de reforç per assessorar i orientar l’alumne.

 

2. En els cicles formatius, cada família professional dedicarà un temps setmanal de l’horari lectiu d’un professor a tasques de suport a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu per reforçar l’assoliment de les capacitats terminals, dels continguts, de la terminologia específica i d’altres aspectes d’aquests ensenyaments.

 

3. Les persones que acreditin necessitats educatives especials o dificultats específiques d’aprenentatge poden sol·licitar les adaptacions oportunes a les proves d’accés als cicles formatius de formació professional i a les proves d’accés de caràcter general als ensenyaments de règim especial.

 

4. Per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu matriculat en cicles formatius o en ensenyaments de règim especial, es faran les adaptacions curriculars no significatives necessàries a fi que aquest alumnat pugui obtenir la titulació de l’especialitat corresponent o, en el seu cas, les certificacions necessàries per accedir al món laboral amb una formació adequada.

 

5. Els centres educatius han de facilitar a l’alumnat d’incorporació tardana, quan sigui necessari, les adaptacions d’accés oportunes perquè pugui assolir els objectius dels ensenyaments respectius.

 

6. Per a l’alumnat amb necessitats educatives especials s’ha de plantejar i organitzar un itinerari formatiu que incorpori la previsió de la durada per a l’assoliment dels ensenyaments que estigui cursant i de les possibles ajudes necessàries, tant en referència al suport d’especialistes com a l’acompanyament de la seva inserció quan sigui el cas.

 

Article 13

Mesures al batxillerat

 

1. En els termes expressats a l’article 21 del Decret 82/2008 que estableix l’estructura i el currículum de batxillerat a les Illes Balears, entre d’altres mesures d’atenció a la diversitat, es determina que la Conselleria d’Educació i Cultura pot autoritzar l’exempció total o parcial de determinades matèries del batxillerat. A més, la Conselleria d’Educació i Cultura podrà autoritzar, prèvia sol·licitud, que determinats alumnes puguin flexibilitzar la durada d’un curs, de manera que es pugui realitzar en dos anys escolars.

 

2. La Conselleria d’Educació i Cultura regularà els criteris i procediments per sol·licitar i autoritzar la mesures previstes en aquest article.

 

Article 14

Mesures adreçades a l’alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu

 

1. S’entén per alumnat d’incorporació tardana aquell que:

 

a) Procedeix d’altres països i s’incorpora al sistema educatiu de les Illes Balears.

b) Procedeix d’altres comunitats autònomes i presenta desconeixement de la llengua catalana.

c) Encara que hagi nascut a les Illes Balears té la condició d’estranger i presenta un desconeixement d’una de les dues llengües oficials i de la cultura pròpia de les Illes Balears.

 

2. Els centres han d’adoptar mesures d’acolliment i d’adaptació per a l’alumnat que s’incorpori en qualsevol moment a qualsevol etapa educativa, obligatòria i no obligatòria, per tal que al més aviat possible assoleixi la competència lingüística que li permeti un aprofitament del currículum propi del curs al qual està adscrit.

 

3. La Conselleria d’Educació i Cultura promourà el disseny de programes específics per a l’atenció de l’alumnat nouvingut a qualsevol de les etapes, obligatòries i no obligatòries, a fi d’establir el nivell d’usuari bàsic de la llengua catalana i/o de la llengua castellana, de tal manera que pugui assolir els objectius de les diferents àrees o matèries sense els impediments ocasionats pel desconeixement de la llengua d’aprenentatge. Igualment, aquests programes inclouran el coneixement de les característiques culturals, lingüístiques i històriques de les Illes Balears.

 

4. Amb la finalitat de respectar el principi d’inclusió i de compensació educativa, l’atenció específica a l’alumnat d’incorporació tardana es durà a terme, sempre que sigui possible, dins el grup de referència. En el cas que no sigui possible, les mesures aplicades seran limitades en el temps i serà indispensable realitzar un tractament globalitzat de les àrees o matèries.

 

5. Les mesures d’atenció específica a l’alumnat d’incorporació tardana han de tenir en compte: les circumstàncies personals que han originat aquesta situació, les dificultats que comporta la incorporació al context social, cultural i escolar de la societat d’acollida, i la repercussió que se’n deriva per al seu desenvolupament personal i d’aprenentatge.

 

6. En el cas excepcional que alumnes d’incorporació tardana sense haver cursat almenys un any d’escolaritat obligatòria, s’incorporin a programes específics d’atenció a la diversitat a l’etapa d’educació secundària obligatòria, podran beneficiar-se de l’atenció específica que el centre tingui organitzada per atendre aquest alumnat.

        

Article 15

Mesures dirigides a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals

 

1. D’acord amb el que estableix l’article 76 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig d’Educació, la Conselleria d’Educació i Cultura promourà programes per detectar l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals i valorar al més aviat possible les seves necessitats. Així mateix, establirà les directrius d’intervenció adequades.

 

2. Els centres amb alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu associades a altes capacitats han d’adoptar estratègies metodològiques i d’ensenyament-aprenentatge per ampliar i enriquir els continguts i les activitats, així com altres mesures específiques adequades a cada situació. Aquestes mesures poden ser de caràcter ordinari, com ara: canvis metodològics, diversificació de recursos i materials, i flexibilitat d’espais i horaris; o poden arribar a ser mesures específiques, com ara l’ampliació i l’enriquiment curricular.

 

3. Una altra mesura específica de suport serà la flexibilització de la durada de l’educació bàsica i dels ensenyaments postobligatoris en determinats casos, prèvia autorització de la Conselleria d’Educació i Cultura. Els criteris i procediments es determinaran posteriorment a la publicació d’aquest Decret.

 

Article 16 

Alumnat amb problemes de salut

 

1. La Conselleria d’Educació i Cultura i l’Administració amb competències sanitàries, mitjançant la signatura d’acords i convenis, han de permetre atendre correctament l’alumnat amb problemes de salut en edat d’educació obligatòria quan té necessitats educatives que inclouen actuacions sanitàries concretes.

 

2. S’entén per alumnat amb problemes de salut aquell que per aquesta causa es troba en alguna de les situacions següents :

a) Impossibilitat d’assistència al centre educatiu pel fet de trobar-se hospitalitzat.

b) Impossibilitat d’assistència al centre educatiu pel fet de trobar-se en situació de convalescència en el seu domicili.

c) Assistència intermitent al centre per causes de salut.

 

3. La Conselleria d’Educació i Cultura, juntament amb l’Administració amb competències sanitàries, facilitarà l’atenció educativa de l’alumnat d’educació bàsica que per poder assistir al centre escolar necessiti una atenció personalitzada de caràcter sanitari.

4. L’alumnat al qual es refereix el punt 2 d’aquest article, independentment de l’etapa o l’ensenyament reglat que estigui cursant, podrà sol·licitar l’autorització per flexibilitzar la durada d’un curs, de manera que es pugui realitzar en dos anys escolars. De la mateixa manera es pot aplicar, en el seu cas, una flexibilització horària per tal de reduir la jornada escolar. L’Administració amb competències educatives regularà els criteris i procediments per a l’aplicació d’aquest punt.

 

Article 17

Atenció educativa hospitalària i domiciliaria

 

1. L’alumnat en edat d’escolarització obligatòria, amb necessitats específiques de suport educatiu derivades d’hospitalització i que no pugui assistir de manera continuada al seu centre educatiu, podrà rebre atenció educativa en el context hospitalari en els termes establerts per la Conselleria d’Educació i Cultura.

 

2. L’alumnat en edat d’escolarització obligatòria amb necessitats específiques de suport educatiu per motius de salut, que per prescripció facultativa ha de romandre en el seu domicili sense poder assistir al seu centre educatiu, podrà rebre atenció educativa en el mateix domicili en els termes establerts per la Conselleria d’Educació i Cultura.

 

3. L’atenció educativa a l’alumnat hospitalitzat o al domicili ha de tenir com a objectiu la resposta integral a les necessitats de l’alumne i ha d’ajudar-lo a assolir el nivell de competències bàsiques i els objectius establerts per a les diferents etapes, però també ha de contribuir al seu desenvolupament personal.

 

4. L’alumnat hospitalitzat, o que per prescripció facultativa ha de romandre al domicili, continua sent alumne del seu centre de referència a tots els efectes, motiu pel qual el centre ha de participar en la coordinació amb el personal docent educatiu que dugui a terme l’atenció educativa domiciliària o hospitalària.

 

5. La Conselleria d’Educació i Cultura i l’Administració amb competències sanitàries han de fer possible, mitjançant la signatura d’acords i convenis, la creació i el manteniment d’aules hospitalàries en els centres hospitalaris sostinguts amb fons públics que mantinguin regularment hospitalitzats alumnes en edat d’escolarització obligatòria. Així mateix, i en les mateixes condicions, es pot concertar el funcionament d’aules hospitalàries en institucions hospitalàries de titularitat privada.

 

6. La Conselleria d’Educació i Cultura ha de dotar les aules hospitalàries de professorat amb la titulació adient per atendre l’alumnat hospitalitzat d’ensenyament obligatori. El personal docent de l’aula hospitalària s’ha de coordinar amb el professorat del centre de referència de l’alumne, així com amb els professionals sanitaris que l’atenen.

 

7. La Conselleria d’Educació i Cultura és l’encarregada d’assegurar una adequada coordinació entre el personal docent, els facultatius i el centre de referència de l’alumne.

 

8. La Conselleria amb competències sanitàries és l’encarregada d’habilitar els espais i dotar-los de les instal·lacions adequades i suficients per a la ubicació de les aules hospitalàries  per tal de garantir una correcta  atenció a aquest alumnat.

 

9. La Conselleria d’Educació i Cultura ha de garantir la continuïtat del procés educatiu de l’alumnat que per prescripció facultativa ha de romandre al seu domicili, establint els serveis específics necessaris per aconseguir-ho i els criteris d’intervenció del personal docent que desenvoluparà el servei.

 

10. Els centres educatius informaran els pares o els tutors de l’alumnat que ho precisi, de l’existència i característiques de l’atenció educativa domiciliària amb la finalitat de coordinar-ne la demanda i el desenvolupament.

 

11. La família de l’alumne beneficiari de l’atenció educativa domiciliària ha de facilitar l’espai necessari i les condicions adequades per poder dur a terme l’atenció educativa, i ha de garantir la presència d’un adult en el domicili mentre aquesta es du a terme.

 

Article 18

Alumnat en situació de desavantatge social

 

1. L’alumnat sotmès a mesures judicials de protecció o de reforma s’atindrà a la normativa vigent en matèria d’escolarització. Així i tot, es podrà beneficiar de la mesura de l’escolarització compartida en funció de cada cas.

 

2. La Conselleria d’Educació i Cultura i l’Administració amb competències en matèria de menors han de possibilitar la creació i dotació d’unitats escolars als centres d’acollida temporal i als centres socioeducatius de reforma o similars, amb professorat amb la titulació corresponent per impartir l’educació bàsica i així assegurar l’accés i la permanència en el sistema educatiu. També han de proporcionar instruments d’actuació i de coordinació amb els centres on estan matriculats els alumnes, a fi d’aconseguir un procés d’ensenyament-aprenentatge adequat a la consecució dels objectius i, en el seu cas, de les competències bàsiques de l’etapa corresponent, així com la millor reincorporació de l’alumnat als centres ordinaris en haver conclòs la mesura. 

 

3. Per a la consecució de les finalitats d’aquest article, la Conselleria d’Educació i Cultura ha de propiciar la subscripció d’acords de col·laboració, protocols d’actuació i altres instruments que es considerin necessaris, amb l’administració amb competències amb menors.

 

Capítol IV

Necessitats específiques de suport educatiu

 

Article 19

Alumnat amb necessitat específica de suport educatiu

 

D’acord amb el que estableix l’article 13 del Decret 67/2008, es considera alumnat amb necessitats especifiques de suport educatiu aquell que requereix una atenció educativa diferent de l’ordinària per presentar:

 

a) Necessitats educatives especials que requereixen, durant un període d’escolarització o durant tota l’escolarització, determinats suports i atencions educatives específiques derivades d’una discapacitat, de trastorns greus de conducta o emocionals o de trastorns generalitzats de desenvolupament.

b) Dificultats específiques d’aprenentatge causades per trastorns de l’aprenentatge, trastorns per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat, i trastorns greus del llenguatge oral.

c) Altes capacitats intel·lectuals.

d) Un desfasament curricular de dos o més cursos per condicions personals greus de salut o derivades de factors socials, econòmics, culturals, geogràfics i ètnics.

e) Una incorporació tardana al sistema educatiu.

 

Article 20

Detecció, identificació i valoració de les necessitats especifiques de suport educatiu

 

1. La detecció de possibles necessitats educatives correspon als equips docents sota la coordinació del tutor del grup. Per dur-la a terme recolliran, analitzaran i valoraran informació rellevant sobre els diferents elements que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge, sobre l’alumne i el seu context familiar.

 

2. Per a aquesta tasca comptaran amb orientacions, indicadors i programes elaborats en equip pel personal de suport i pels serveis d’orientació, seguint les instruccions establertes pel Servei d’Atenció a la Diversitat.

 

3. La resposta educativa s’iniciarà paral·lelament a la detecció de necessitats i s’anirà adaptant segons el procés de confirmació o d’avaluació psicopedagògica.

 

4. Les necessitats educatives detectades en cada alumne s’atendran mitjançant les mesures ordinàries de suport especificades a l’article 9. En els casos que aquestes mesures no siguin suficients, es continuarà amb el seu anàlisi i investigació a fi d’identificar i valorar les mesures específiques que puguin esser més adequades.

 

5. La identificació i la valoració de les necessitats específiques de suport educatiu es realitzaran per part dels equips de suport o dels departaments d’orientació, sota la coordinació dels serveis d’orientació i amb la corresponsabilitat de l’equip educatiu. En determinats casos i quan els protocols així ho determinin, es comptarà amb la col·laboració dels serveis de salut.

 

6. Els informes clínics o d’altre tipus aportats per les famílies que siguin externs al centre i als serveis d’orientació educativa, tindran un caràcter informatiu i complementari. Constituiran un element més a tenir en compte en el procés d’avaluació psicopedagògica.

 

7. Quan s’identifiquin necessitats específiques de suport educatiu s’elaborarà un informe que s’incorporarà a l’expedient acadèmic de l’alumne. El responsable de redactar aquest informe és el tutor, que comptarà amb l’assessorament de l’equip educatiu i dels serveis d’orientació.

 

8. Quan s’identifiquin necessitats específiques de suport educatiu, l’equip docent, amb la col·laboració de l’equip de suport i del servei d’orientació, dissenyarà la resposta educativa més adequada que inclourà les mesures de suport ordinari i/o específiques més indicades en cada cas. Aquestes mesures, que es posaran en pràctica per part de l’equip docent, s’aniran revisant i adequant mitjançant el procés de seguiment de l’evolució de l’alumnat.

 

9. Aquestes mesures aniran encaminades a que aquest alumnat pugui assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats i, en tot cas, els objectius i les competències bàsiques que s’estableixen amb caràcter general per a tot l’alumnat. Totes elles s’hauran de recollir i quedar reflectides a la programació didàctica i a la programació d’aula.

 

10. Correspon al professor de cada una de les àrees o matèries, amb la col·laboració de l’equip de suport i sota les orientacions del servei d’orientació educativa, programar i aplicar les adaptacions curriculars i l’enriquiment quan aquestes siguin les mesures pertinents.

 

11. De conformitat amb el que estableix l’article 13 del Decret 67/2008, que també recull l’apartat dels principis d’actuació d’aquest Decret, la Conselleria d’Educació i Cultura ha d’establir els procediments i recursos necessaris, amb personal amb la qualificació adequada, per detectar, identificar i valorar al més aviat possible les necessitats educatives específiques de l’alumnat, amb l’objectiu d’iniciar amb caràcter immediat la intervenció educativa més adequada, a partir de l’anàlisi i de les propostes d’eliminació de les barreres a l’aprenentatge i la participació.

 

Article 21

Seguiment de l’evolució de l’alumnat

 

1. Els centres docents establiran el procediment per fer el seguiment dels progressos de tots els alumnes en els aspectes curriculars, socials i afectius, a fi de detectar necessitats educatives al més aviat possible, per la qual cosa poden comptar amb l’assessorament i la col·laboració dels serveis d’orientació educativa.

 

2. Totes les mesures de suport adoptades, ordinàries i específiques, i que s’han posat en pràctica per part de l’equip docent, s’aniran revisant i adequant mitjançant el procés de seguiment de l’evolució de l’alumnat.

 

3. De la mateixa manera, de totes les mesures ordinàries i específiques que és necessari aplicar en cada cas, ha de quedar constància per tal de garantir la seva continuïtat al llarg de tota l’escolaritat. Els centres educatius arbitraran la manera i el procediment per dur-ho a terme. En el cas de trasllat de l’alumne, aquestes mesures es reflectiran a l’informe personal per trasllat o a l’informe d’aprenentatge preceptiu en el cas del traspàs a l’etapa de secundària. 

 

Capítol V

 

L’ escolarització de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu

 

Article 22

Criteris generals

 

1. L’admissió de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu s’atindrà al procediment i al calendari establert amb caràcter general per a tot l’alumnat i es regularà a tots els efectes per la normativa vigent.

 

2. Correspon a la Conselleria d’Educació i Cultura garantir l’escolarització més adequada d’aquest alumnat i assegurar la participació dels seus pares o tutors en les decisions que afectin l’escolarització i els processos educatius.

 

Segons estableix la LOE a l’article 74.1, l’Administració es regirà pels principis de normalització i d’inclusió educativa en l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials i vetllarà per la no discriminació en l’accés i permanència en el sistema educatiu.

 

3. La Conselleria d’Educació i Cultura promourà l’escolarització de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu a l’etapa d’educació infantil i la garantirà al segon cicle.

 

4. L’admissió als distints ensenyaments de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu es regirà pels principis de normalització, inclusió i igualtat d’oportunitats.

 

La Conselleria d’Educació i Cultura reservarà un nombre determinat de places per a l’alumnat amb necessitats educatives especials que es concretarà en la normativa per la qual es regula el procés d’admissió i matriculació dels alumnes als centres sostinguts amb fons públics als distints nivells.

 

5. L’escolarització d’aquest alumnat es farà en els centres ordinaris, a excepció d’allò que disposa l’article 23 referent a l’alumnat amb necessitats educatives especials. Aquest alumnat serà atès, amb caràcter general, en el seu grup de referència, juntament amb la resta d’alumnes, d’acord amb les mesures organitzatives i curriculars, i els recursos previstos en el pla d’atenció a la diversitat des del principi d’inclusió educativa.

 

6. Les normes reguladores de l’admissió preveuran mesures equilibradores entre la llibertat d’elecció de centre i l’assistència a un determinat centre, si és el més adequat per a l’alumne per les seves necessitats educatives especials, per la seva incorporació tardana al sistema educatiu,o per motius de salut.

 

Per a aquell alumnat amb necessitats educatives especials que requereixi equipaments o recursos excepcionals, la Conselleria d’Educació i Cultura podrà determinar la seva escolarització en un centre on es puguin atendre les seves necessitats.

 

7. Tots els centres sostinguts amb fons públics tenen l’obligació d’admetre l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

 

Els centres especialitzats o d’atenció preferent per atendre discapacitats motrius o discapacitats sensorials auditives donaran prioritat en el procés d’admissió a l’alumnat amb aquestes característiques.

 

8. En el cas de l’alumnat amb necessitats educatives especials, en acabar l’etapa d’educació infantil es procedirà a la revisió de l’avaluació psicopedagògica per part dels serveis d’orientació educativa.

 

9. La Conselleria d’Educació i Cultura ha de planificar l’oferta suficient de places als programes d’atenció a la diversitat en l’etapa d’educació secundària obligatòria dirigits a la capacitació professional inicial.

 

10. La Conselleria d’Educació i Cultura ha de facilitar l’escolarització de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu en els nivells no obligatoris.

 

11. La Conselleria d’Educació i Cultura ha de planificar i adaptar l’oferta de cicles formatius i l’organització dels diferents mòduls de manera que pugui ser accessible a tot aquell alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que vulgui accedir-hi.

 

12. Al batxillerat, els centres educatius han d’oferir les condicions d’accessibilitat al currículum per tal que els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu puguin assolir els objectius establerts en aquesta etapa.

 

13. D’acord amb l’article 7 de la Llei 4/2006, de 30 de març, d’educació i formació permanent de persones adultes, les administracions públiques han de donar prioritat a la promoció, la integració i la inserció laboral i social de les persones amb necessitats educatives especials i també dels col·lectius en situació de desigualtat, discriminació, exclusió o marginació social i laboral.

 

14. Els centres que imparteixen educació i formació per a persones adultes, han de garantir que el seu alumnat, en el cas de presentar necessitats específiques de suport educatiu, pugui accedir a itineraris que responguin a les seves necessitats.

 

Article 23

Escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials 

 

1. Els alumnes amb necessitats educatives especials que sol·liciten plaça escolar han de tenir actualitzat el dictamen d’escolarització emès pels serveis d’orientació educativa, on es determinarà, entre altres aspectes, la modalitat d’escolarització.

 

2. En general, es procurarà que la proposta de modalitat d’escolarització per a l’alumnat amb necessitats educatives especials sigui la de tipus menys restrictiu en un principi. En tots els casos, tindrà un caràcter revisable i reversible. 

 

3. L’escolarització en l’etapa d’educació infantil es durà a terme en centres ordinaris, i només en casos molt excepcionals, els alumnes amb necessitats educatives especials que cursen el segon cicle podran emprar altres modalitats d’escolarització. 

 

4. La Conselleria d’Educació i Cultura afavorirà l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials a l’ensenyament postobligatori i als ensenyaments de règim especial.

 

5. Amb la finalitat de facilitar la integració social i laboral de l’alumne amb necessitats educatives especials que no ha aconseguit el títol de graduat en educació secundària obligatòria, la Conselleria d’Educació i Cultura, en col·laboració amb altres administracions i organitzacions privades sense ànim de guany, promourà ofertes formatives adaptades.

 

6. Amb caràcter excepcional, l’alumnat amb necessitats educatives especials, quan l’avaluació psicopedagògica i el dictamen d’escolarització determinen que les seves necessitats no poden ser ateses en el marc de les mesures d’atenció a la diversitat en els centres ordinaris, es podrà escolaritzar a un centre ordinari amb una unitat educativa amb currículum propi (UECP), a un centre d’educació especial, o compartir l’escolarització entre un centre d’educació especial i un centre ordinari.

 

7. L’alumnat que cursa l’etapa de Transició a la vida adulta (TAVA), en un centre d’educació especial o en centres ordinaris amb UECP, poden perllongar l’escolaritat fins els vint-i-un anys. 

 

8. D’acord amb els principis de normalització i d’inclusió establerts a l’article 74.1 de la LOE es pot determinar l’escolarització combinada entre centre específic i centre ordinari. L’escolarització combinada es caracteritza pel desenvolupament compartit del procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne amb necessitats educatives especials entre els professionals dels centres educatius.

 

9. La decisió de l’escolarització combinada es determinarà pel benefici que se’n derivi per al desenvolupament de les distintes habilitats adaptatives i per a la millora de la qualitat de vida de l’alumne. Aquesta modalitat serà proposada pels serveis d’orientació educativa quan es consideri que aquesta és la mesura més convenient segons l’avaluació psicopedagògica i el dictamen d’escolarització, que concretarà el centre de referència on estarà matriculat l’alumne i el centre amb qui compartirà l’escolarització.

 

10. L’escolarització combinada requereix d’una acurada coordinació entre els centres, per garantir l’adequat desenvolupament curricular i l’avaluació de l’alumne. A efectes administratius l’alumne estarà matriculat prioritàriament al centre ordinari, llevat que les necessitats educatives de l’alumne i el dictamen d’escolarització indiquin el contrari. En qualsevol cas, l’avaluació que correspon al centre on està matriculat s’haurà d’ampliar i completar amb l’avaluació de l’altre.

 

Article 24

Escolarització de l’alumnat d’incorporació tardana

 

1. L’escolarització d’aquells alumnes que s’incorporen tardanament al sistema educatiu s’ha de fer atenent a les seves circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.

 

2. D’acord amb l’article 16.5, del Decret 72/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears, els alumnes de segon i tercer cicle que presentin un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més d’un cicle poden ser escolaritzats en un curs inferior al que els correspondria per edat, sempre que l’esmentada escolarització els permeti completar l’etapa en els límits d’edat establerts amb caràcter general.

 

3. D’acord amb l’ article 17.6, del Decret 73/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears, els alumnes d’incorporació tardana quan presentin un desfasament en el seu nivell de competència curricular de dos o més anys poden ser escolaritzats en un o dos cursos inferiors al que els correspondria per edat, sempre que l’esmentada escolarització els permeti completar l’etapa en els límits d’edat establerts amb caràcter general.

 

4. La decisió respecte del curs on s’ha d’escolaritzar aquest alumnat correspon al Servei d’Escolarització, prèvia intervenció del servei educatiu de mediació i l’aplicació del protocol d’intervenció acordat amb altres administracions implicades.

 

Capítol VI

 

Centres d’educació especial i unitats educatives amb currículum propi

 

Article 25

Els centres d’educació especial

 

1. Segons l’article 111.4 de la Llei Orgànica d’Educació 2/2006, els centres d’educació especial ofereixen ensenyament a l’alumnat amb necessitats educatives especials que no poden ser ateses en el marc de les mesures d’atenció a la diversitat en els centres ordinaris.

 

2. Els centres d’educació especial constitueixen un entorn educatiu molt especialitzat que, a través d’un ensenyament de qualitat, possibilita el desenvolupament integral de les capacitats de cada un dels alumnes per arribar al màxim de l’autonomia social, personal i laboral.

 

3. L’escolarització en els centres d’educació especial requereix de la proposta del servei d’orientació educativa en el dictamen d’escolarització, basada en la justificació reflectida a l’informe psicopedagògic, quan l’alumne presenta necessitats educatives especials de caràcter greu i permanent associades a discapacitat, que requereixen suports generalitzats, recursos humans i materials específics, i adaptacions curriculars significatives a la pràctica totalitat del currículum, i quan les expectatives d’adaptació i integració social a l’entorn ordinari siguin mínimes.

 

4. Només en situacions excepcionals, i previ informe psicopedagògic i dictamen d’escolarització ben motivat, es proposarà l’escolarització a un centre d’educació especial al segon cicle de l’etapa d’educació infantil.

 

5. Els centres d’educació especial (CEE) es constituiran progressivament en centres d’assessorament, de serveis, i de recursos especialitzats, que es posaran a disposició dels centres ordinaris per col·laborar en la progressiva normalització i inclusió de l’alumnat a entorns educatius menys restrictius.

 

Els CEE poden complementar els centres ordinaris en aquells serveis més específics de suport directe a l’alumne amb necessitats educatives especials de caràcter greu escolaritzat a un centre ordinari.

 

6. Els CEE privats concertats, per avançar en l’itinerari cap a la inclusió educativa, poden obrir unitats substitutòries d’educació especial (ASCE) en centres ordinaris, la concertació de les quals serà distinta a la resta d’unitats del centre, i inclouran els serveis específics complementaris que es considerin necessaris segons l’avaluació psicopedagògica i el dictamen d’escolarització.

 

7. Els CEE privats concertats i públics poden concertar o ofertar, respectivament, serveis de suport i d’assessorament al professorat de centres ordinaris que tinguin escolaritzats alumnes amb necessitats educatives especials de caràcter greu associades a discapacitat, quan per la seva especificitat o caràcter greu sigui necessari complementar l’equip de suport del centre.

 

8. La Conselleria d’Educació i Cultura vetllarà perquè els alumnes dels CEE puguin accedir als serveis de transport i menjador amb garanties d’accessibilitat i en igualtat d’oportunitats.

 

Article 26

Organització de l’ensenyament als CEE

 

1. El projecte educatiu dels centres d’educació especial ha de recollir el currículum que s’ha de desenvolupar. Aquest currículum serà el referent per a la realització de les adaptacions curriculars que cada alumne hagi de menester i que es reflectiran al corresponent pla personalitzat.

 

2. La proposta curricular es podrà estructurar seguint els àmbits de desenvolupament. En els darrers cursos de l’escolarització es farà especial esment en el desenvolupament de les competències vinculades a la integració social i laboral.

 

3. La intervenció educativa s’ha de caracteritzar tant per la capacitat d’oferir respostes molt diferenciades i adaptades per als alumnes que estan matriculats al centre o a una ASCE, com per oferir assessorament i recursos als centres ordinaris.

 

4. Aquests centres escolaritzaran alumnes en edat d’escolaritat obligatòria, i excepcionalment alumnes en edat del segon cicle d’educació infantil, amb les mateixes condicions de permanència que estableix la legislació general i amb les pròrrogues previstes a l’ensenyament per a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

 

5. Aquests centres també poden impartir programes de transició a la vida adulta (TAVA) i els programes de qualificació professional adients per a aquells alumnes que han finalitzat l’escolaritat obligatòria.

 

6. La Conselleria d’Educació i Cultura ha de facilitar que els CEE estiguin en contacte amb la resta de serveis educatius per tal de configurar i complir un paper que s’haurà d’anar perfilant com a centres de recursos oberts a l’entorn, molt especialitzats i flexibles en la recerca de respostes innovadores a les necessitats educatives especials.

 

Article 27

Les unitats educatives amb currículum propi

 

1. A més dels centres d’educació especial, la LOE també preveu, a l’article 74, la creació d’unitats a centres ordinaris per a l’alumnat amb necessitats educatives especials que no puguin ser ateses dins del marc ordinari d’atenció a la diversitat.

 

2. Les unitats educatives amb currículum propi (UECP) possibiliten oferir una resposta a l’alumnat que presenta necessitats educatives especials greus i permanents i que, tot i les adaptacions curriculars significatives que es puguin determinar, difícilment pot compartir el currículum ordinari, però pot desenvolupar capacitats bàsiques de comunicació i d’integració social. S’entén com un recurs molt extraordinari per oferir la resposta educativa més adequada dins d’un entorn escolar ordinari.

 

3. Els apartats 2,3,4 i 5 de l’article anterior també regiran per a les unitats educatives amb currículum propi.

 

4. Correspon a la Conselleria d’Educació i Cultura la previsió dels espais adequats en la construcció dels nous centres escolars, així com l’autorització d’una UECP als centres sostinguts amb fons públics.

                                              

Capítol VII

 

Avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, promoció i titulació

 

Article 28

Principis generals

 

1. L’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu s’ha de regir per la mateixa normativa que la resta de l’alumnat de les diferents etapes. És competència del seu equip docent, assessorat pel servei d’orientació educativa.

 

2. Els referents per a la seva avaluació seran els criteris d’avaluació establerts per a cada cicle, curs o etapa i, en el seu cas, els establerts en les seves adaptacions curriculars o en els programes específics.

 

3. Els resultats de l’avaluació de les àrees, matèries o mòduls, que hagin estat objecte d’adaptacions curriculars significatives, s’expressaran en els termes establerts a les ordres que regulen l’avaluació en les diferents etapes.

 

4. La comunicació dels resultats de l’avaluació inclourà aquella informació addicional referida als aspectes més específics que han format part del procés d’ensenyament aprenentatge, de l’organització dels suports o de l’aplicació de mesures específiques de suport.

 

 

Article 29

Promoció i permanència

 

1. La decisió de promoció de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu s’atendrà a l’establert a la normativa vigent.

 

2. La Conselleria d’Educació i Cultura podrà autoritzar la permanència d’un any més a l’alumnat amb NEE al primer cicle d’educació infantil, sempre que sigui una ajuda per accedir al següent cicle en millors condicions i maduresa. En aquest cas, l’alumne es pot matricular el curs següent al primer nivell del següent cicle.

 

3. En els termes establerts a l’article 13.5 del Decret 71/2008, que estableix el currículum de l’educació infantil, l’alumnat amb necessitats educatives especials pot romandre un any més dels autoritzats al segon cicle de l’etapa d’educació infantil, sempre que no hagi perllongat el primer cicle.

 

4. Sense perjudici de la permanència durant un curs més en el mateix cicle, l’alumnat d’educació primària amb necessitats educatives especials pot perllongar un any més a l’etapa la seva escolarització a un centre ordinari per decisió de l’equip docent. A més, la Conselleria d’Educació i Cultura podrà autoritzar la permanència d’un any més a l’etapa per a la resta de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. No es podran acollir a aquesta mesura aquells alumnes que hagin perllongat un any l’etapa d’educació infantil.

 

5. L’alumnat d’educació secundària obligatòria amb necessitats educatives especials pot perllongar la seva escolarització a un centre ordinari un any més per decisió de l’equip docent. A més, la Conselleria d’Educació i Cultura podrà autoritzar la permanència d’un any més per a la resta de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, quan questa mesura afavoreixi l’obtenció del graduat en educació secundària obligatòria.

 

Article 30

Titulació

 

L’equip docent pot proposar, per a l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria, l’alumnat que cursi aquesta etapa amb adaptacions curriculars significatives, en les mateixes condicions que la resta de l’alumnat, sempre que hagi assolit les competències bàsiques i els objectius de l’etapa.

 

Capítol VIII

Orientació educativa.

Serveis i professionals especialitzats en orientació

 

Article 31

L’orientació educativa

 

1. L’orientació educativa és un dels factors que més incideixen en la millora de la qualitat de l’educació. És un dret bàsic de l’alumnat i un mitjà necessari per a l’assoliment d’una formació personalitzada, que propiciï una educació integral en coneixements, destreses i valors.

 

2. L’orientació dels alumnes forma part de l’acció educativa en el seu conjunt i, com a tal, és funció de tot el professorat. Té com a destinataris tant els alumnes com els seus progenitors o tutors legals.

 

3. L’orientació educativa, com a part de l’orientació psicopedagògica, és un procés d’ajuda al desenvolupament personal. Es realitza mitjançant intervencions en distints aspectes, com ara els cognitius, afectius, socials i de relació, però amb un caràcter unitari. Es du a terme des de programes d’intervenció que es potencien mitjançant l’assessorament especialitzat dels serveis d’orientació.

 

4. El professorat, l’equip directiu i els òrgans de coordinació de tots els centres comptaran amb la col·laboració i l’assessorament dels serveis especialitzats en orientació per dur endavant les tasques d’orientació i per al disseny i desenvolupament de plans i programes per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat.

 

5. L’Administració educativa podrà establir acords i convenis amb altres administracions, entitats i associacions per a la detecció, identificació i valoració de necessitats específiques de suport educatiu i per a la col·laboració en la intervenció quan requereixin coneixements especialitzats.

 

Article 32

Principis bàsics

 

1. L’orientació educativa ha de promoure:

 

a) El desenvolupament personal i integral dels alumnes.

b) El desenvolupament social, tant en el context escolar com en el context social i familiar.

c) La prevenció, entesa com a anticipació a l’aparició de dificultats en el procés educatiu.

 

Aquests principis impliquen la millora dels centres d’ensenyança, com a agents educatius i com a organitzacions eficients, i el perfeccionament continu en les pràctiques educatives del professorat.

 

2. L’orientació educativa s’ha de dur a terme amb una perspectiva unitària que permeti mantenir la coherència de les actuacions que es realitzin en les distintes etapes educatives.

 

Article 33

Àmbits d’actuació 

 

1. Els àmbits d’actuació de l’orientació educativa, psicopedagògica i professional són:

 

a) Suport al processos d’ensenyament i aprenentatge.

b) L’acció tutorial.

c) L’orientació acadèmica i professional.

 

2. L’orientació educativa i psicopedagògica a les etapes d’educació infantil i primària posaran l’èmfasi en el suport als processos d’ensenyament i aprenentatge, especialment en la prevenció de dificultats i en la posada en pràctica de mesures d’ajuda, així com en l’acció tutorial.

 

3. A l’educació secundària, tant obligatòria com postobligatòria, es prestarà especial atenció a la tutoria personal dels alumnes i a l’orientació educativa, psicopedagògica, acadèmica i professional d’aquests. Es posarà especial esment en l’assessorament als equips educatius quant a l’avaluació de l’alumnat amb adaptacions curriculars significatives, sobretot en la presa de decisions respecte de la promoció i l’orientació cap a possibles itineraris formatius.

 

4. El mestre o professor tutor coordinarà els processos educatius individuals i col·lectius de l’alumnat i la intervenció de l’equip educatiu, amb la col·laboració dels serveis d’orientació, en compliment del que disposa el punt 20 de l’article 20.

 

Article 34 

Serveis d’orientació educativa

 

1. La Conselleria d’Educació i Cultura donarà a l’orientació educativa, psicopedagògica i professional, una atenció prioritària i un enfocament unitari, de manera que permeti mantenir la coherència de les actuacions al llarg de totes les etapes educatives. Per això, n’ha de regular l’estructura, l’organització i el funcionament.

 

2. La Conselleria d’Educació i Cultura establirà als centres els serveis especialitzats en orientació com a suport al professorat, per a la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge i per a l’eliminació de barreres a l’aprenentatge i a la participació. La feina dels serveis d’orientació s’ha d’adreçar tant als òrgans de govern com als òrgans de coordinació docent, mestres i professors, i alumnes i famílies.

 

3. La Conselleria d’Educació i Cultura vetllarà per una distribució dels recursos d’orientació equilibrada i proporcionada a les característiques i les necessitats de cada centre.

 

4. Els serveis d’orientació educativa dependran, tant en els aspectes administratius com en els tècnics, de la Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat, que és qui té competències en matèria d’atenció a la diversitat. Els serveis d’orientació educativa   desenvoluparan la seva tasca en els centres d’acord amb els objectius generals de l’etapa o de l’ensenyament reglat en què actuïn i, en el seu cas, de les competències bàsiques.

 

5. La Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat crearà sectors d’intervenció i zones en cada sector. També establirà les instruccions de funcionament, així com els temes i els procediments de coordinació entre els distints professionals, a fi de mantenir una línia d’orientació comuna i de potenciar el treball en equip.

 

6. Els serveis d’orientació educativa de cada sector estaran formats pels equips d’orientació educativa (EOE) i pels professionals de l’orientació destinats a centres.

 

7. Els serveis d’orientació educativa estaran constituïts per professors de l’especialitat d’Orientació educativa. També incorporaran els professors i els mestres de suport, així com altres professionals que desenvolupin tasques d’atenció a la diversitat específiques i complementàries en els centres o en el sector.

 

8. Específicament, els equips d’orientació educativa estaran constituïts, com a mínim, per professors de l’especialitat d’Orientació educativa i professors tècnics de Serveis a la comunitat amb funcions de treball social.

 

9. La Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat organitzarà equips tècnics, formats per professionals que treballin en un mateix sector, en funció de l’etapa i dels centres als quals atenen. Els professionals destinats a centres d’educació infantil i primària dependran administrativament del centre i, tècnicament, de l’Equip d’Orientació Educativa del sector al qual pertanyin.

 

10. La Conselleria d’Educació i Cultura ha de possibilitar, dins dels serveis d’orientació educativa, l’especialització en la identificació de determinades necessitats específiques de suport educatiu i en l’assessorament sobre la resposta educativa més adient. Quan sigui necessari, requerirà la col·laboració i la coordinació d’altres administracions per a la constitució o creació d’equips interdisciplinars.

 

11. La Conselleria d’Educació i Cultura, juntament amb les administracions amb competències sanitàries, socials, i altres que puguin ser necessàries, poden crear serveis d’atenció integral per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que precisi de la intervenció especialitzada de professionals, tant docents com no docents. Aquests serveis han d’intervenir en el context escolar ordinari i han d’establir la coordinació necessària amb el centre educatiu on està matriculat l’alumne.

12. Aquests serveis d’atenció integral s’entenen com una mesura de suport específica i molt especialitzada que inclou tot l’entorn de l’alumne. Estarà format per equips interdisciplinars que assessoraran i intervindran amb l’alumne, els professors, i les famílies, per pautar i millorar l’atenció a tots els nivells.

 

Article 35

Funcions dels serveis d’orientació educativa 

 

1. Assessorar i col·laborar amb els centres, en tots els seus nivells organitzatius i funcionals, per avançar cap a una atenció educativa de major qualitat.

 

2. Col·laborar en els processos d’elaboració, desenvolupament, avaluació i revisió del projecte educatiu.

 

3. Assessorar els equips directius en les tasques i decisions relatives a l’organització i funcionament del centre pel que fa a l’atenció a la diversitat.

 

4. Orientar per a l’establiment de mesures d’atenció a la diversitat, la promoció de pràctiques d’educació inclusiva, la millora de la convivència, la innovació educativa, l’acció tutorial i l’orientació acadèmica i professional.

 

5. Participar en el seguiment de l’evolució de l’alumnat.

 

6. Proporcionar als centres, als mestres i als professors, indicadors i programes per a la prevenció i detecció de dificultats i problemes de desenvolupament personal, social i d’aprenentatge, així com també de les necessitats específiques de suport educatiu.

 

7. Coordinar i participar en el procés d’avaluació psicopedagògica de l’alumnat per identificar necessitats específiques de suport educatiu.

 

8. En cas que les NESE es derivin de NEE o d’altes capacitats intel·lectuals, o en el cas que s’hagin d’aplicar mesures específiques de suport educatiu, els SOE han d’aprofundir i concloure el procés d’avaluació psicopedagògica per elaborar l’informe final i el dictamen d’escolarització si és el cas.

 

9. Redactar l’informe psicopedagògic, el dictamen d’escolarització i els corresponents informes individuals de l’alumnat que ho requereixi.

 

10. Elaborar, adaptar i afavorir l’intercanvi de materials i instruments que siguin d’utilitat a la comunitat educativa per a l’atenció a la diversitat de l’alumne i per a l’acció tutorial.

 

11. Assessorar i col·laborar en la coordinació entre el centre educatiu i la família per a l’educació dels infants i joves.

 

12. Coordinar-se entre sí i promoure la coordinació entre els centres per facilitar el traspàs de l’alumnat entre etapes i, especialment, en els canvis de centre.

 

13. Conèixer i actualitzar la informació sobre els recursos del sector relacionats amb la tasca d’orientació educativa.

 

14. Col·laborar i coordinar-se amb serveis, entitats i institucions de caire educatiu, social i sanitari, tant de l’àmbit local, comarcal i illenc, com de l’autonòmic, que estiguin implicats en l’atenció i l’educació dels menors.

 

15. Col·laborar en la coordinació entre centres d’educació infantil i d’educació primària, per una banda, i de centres d’educació primària i d’educació secundària per altra.

 

16. Coordinar-se i col·laborar amb els centres de professorat (CEP) i altres institucions per a l’assessorament i/o realització d’activitats formatives dirigides al professorat i als pares de l’alumnat.

 

17. Els serveis d’orientació educativa desenvoluparan les seves funcions amb la màxima presència, implicació i integració en els centres educatius, però mantenint el grau d’independència necessària per treballar amb la major objectivitat.

 

18. Els professionals dels serveis d’orientació treballaran en equip com a integrants de l’equip de sector, la qual cosa afavorirà l’optimització dels recursos personals i materials, així com l’aprofitament de les accions formatives.

 

19. De la mateixa manera, els serveis d’orientació treballaran en xarxa amb les diferents entitats i institucions que incideixen des de diferents àmbits en l’alumnat.

 

                                      

CAPITOL IX

ELS RECURSOS ESPECÍFICS

Article 36

Recursos personals

 

1. Correspon a la Conselleria d’Educació i Cultura la planificació i la dotació dels centres sostinguts amb fons públics dels recursos personals necessaris amb la finalitat que tot l’alumnat accedeixi al currículum i desenvolupi les seves capacitats atenent a les seves circumstàncies personals.

2. La Conselleria amb competències en educació pot assignar una major dotació de recursos i arbitrar mesures de caràcter extraordinari en determinats centres sostinguts amb fons públics per raó de projectes innovadors emmarcats en el Pla d’atenció a la diversitat.

3. La Conselleria d’Educació i Cultura promourà la signatura d’acords, protocols o convenis amb altres administracions o entitats per dotar els centres educatius d’altres especialistes, quan per les característiques dels centres i de la seva població escolar siguin necessaris recursos complementaris o ajudes pròpies de personal no docent.

 

4. La Conselleria d’Educació i Cultura podrà col·laborar amb altres administracions o entitats públiques o privades sense ànim de lucre per complementar la intervenció de l’equip docent en situacions d’especial dificultat, i així donar una resposta educativa més ajustada i adaptada a les necessitats específiques de determinats alumnes. Així mateix, promourà la coordinació dels agents implicats amb els centres educatius per assegurar una acció conjunta.

 

5. La Conselleria d’Educació i Cultura establirà les directrius d’intervenció dels recursos personals per fomentar models de suport inclusius que afavoreixen una atenció educativa de qualitat per a tot l’alumnat.

 

Article 37

Recursos materials

 

1. Correspon a la Conselleria d’Educació i Cultura dotar els centres sostinguts amb fons públics dels recursos materials necessaris perquè tot l’alumnat accedeixi al currículum i desenvolupi les seves capacitats atenent a les seves circumstàncies personals.

 

2. La Conselleria d’Educació i Cultura promourà actuacions per adequar les condicions físiques i tecnològiques dels centres educatius, inclòs el transport escolar, l’equipament didàctic, i el material específic, per garantir una atenció inclusiva i accessible a tot l’alumnat.

 

3. La Conselleria d’Educació i Cultura promourà l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació, així com tecnologies de suport i ajuts tècnics d’accés al currículum, per facilitar l’autonomia personal i la comunicació dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. 

 

4. La Conselleria d’Educació i Cultura promourà la signatura d’acords, protocols o convenis amb altres administracions o entitats sense ànim de lucre per a la dotació i manteniment dels recursos materials i tècnics adients.

 

Article 38

Accessibilitat, eliminació de barreres arquitectòniques i adequació dels espais

 

1. El transport escolar que ofereix la Conselleria d’Educació i Cultura ha de complir les condicions i els requisits tècnics per garantir l’accessibilitat de tot l’alumnat usuari.

 

2. En el cas que no sigui possible la utilització del transport escolar ordinari, la Conselleria d’Educació i Cultura proporcionarà el transport escolar adaptat per a l’alumnat amb necessitats educatives especials i garantirà el seu accés als centres educatius sostinguts amb fons públics.

 

3. Correspon a la Conselleria d’Educació i Cultura adequar els espais dels centres educatius públics que no reuneixin les condicions d’accessibilitat i seguretat exigides per la legislació vigent en la matèria.

 

Article 39

Beques i ajudes individuals

 

Amb la finalitat de garantir la igualtat d’oportunitats en l’exercici de l’educació, la conselleria amb competències en educació regularà un sistema efectiu de modalitats de beques i ajudes a l’estudi.

 

Disposició derogatòria única

Queden derogades totes les disposicions del mateix o d’inferior rang que s’oposin al que disposa aquest Decret.

 

Disposició final primera

Desplegament

S’autoritza el conseller d’Educació i Cultura a dictar les disposicions que siguin necessàries per aplicar i desplegar el que disposa aquest Decret.

 

Disposició final segona

Entrada en vigor

 

Aquest Decret entra en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, xx de xxxxx de 2010

 

El Conseller d’Educació i Cultura